Història de les tòfones

Origen i antecedents de la tòfona

Els egipcis ja les coneixien i eren molt apreciades a la cuina. Les menjaven rebosades en grassa i cuinades en papillote.

Els grecs i els romans els hi atribuien virtuts afrodisíaques, mès que gastronòmiques.

Egipcis

En l'edad mitja eren vistes com una manifestació del dimoni, degut al seu color negre i al seu aspecte amorf, al lloc on es trobaven (boscos de bruixes i bruixots) i al fet de ser afrodisíaques. Raons de pes per caure en l'oblid, prova que queda patent en els llibres de cuina de l'època, on no apareixen com a ingredient de cap recepta.

Afrodisiac

Torna a resurgir en el Renaixement, per a patir altre eclipsi i ja a principis del segle XVIII, es buscaven, localitzaven i cullien. Les tòfones aleshores eren objecte de gran luxe, se servíen únicament en les taules de poderosos senyors. A partir d'aquesta data recupera el fabor gràcies als cuiners reials de l'època.

SegleXVIII

Per buscar tòfones a la antigua és feia amb porcs ensinistrats, però hi havía un problema, si es descuidaven un moment, després de haver trobat la tòfona, se la menjaven. Actualment s'ensenyen gossos per a trobar-les, doncs a diferència dels porcs, no se les menjen.

Buscant tòfones