Tòfona magenca

Tuber brumale.

La tòfona magenca (nom científic Tuber brumale) es una espècie molt variable que ha donat lloc a la creació de nombroses formes, varietats, subespècies, inclòs espècies noves. Podríem incloure como sinònims a: Tuber hiemalbum, Tuber renati, Tuber montanum, Tuber moschatum

Tòfona magenca

Descripció

Arrodonida o irregular, tuberiforme, lobulada, berrugosa i negra quan és madura. Grandària variable oscil•lant entre 2-5(10)cm., a voltes presenta cavitat basal.
Pell no adherida a la carn, fràgil. Es desprèn fàcilment al raspallar.

Color molt negre, però pot presentar tons rogencs en la base d’algunes berrugues al madurar. Berrugues de 1-3 mm de amplada a la base, poligonals, de 5-6 cares, aixafades, freqüentment deprimides a la punta i esquerdades verticalment.

Carn de color blanc quan es verda, posteriorment gris marró a gris negre. Venes blanques poc nombroses grosses i espaiades, no canvien de color. Encara que algunes presenten venes més fines i atapeïdes, que perduren sempre blanques, consistència dura, ferma i carnosa.

Olor intens i molt variable, passant d’agradable a agre, fins almescat en la varietat moschatum. Es descriu como a fruita fermentada, llevat amarg, nous, avellanes. Sabor intens, agradable.

Hàbitat

Pot compartir hàbitat amb Tuber melanosporum i micorriza amb els mateixos arbres, encara que té preferència pels avellaners i til•lers. Pot créixer en terres menys calcaris i climes més humits. En les tofoneres cultivades és un serio competidor que es situen en las mateixes zones ecològiques i es desenvolupen paral•lelament, cosa que afavoreix a sovint les barreges.

Recol·lecció

Encara que, es capaç de créixer en mitjans més ombrívols, amb vegetació més densa, i degut això, més rics en matèria orgànica, degut a la acumulació de fulles mortes, i menys calcaris.
A més a més pot desenvolupar-se sota vegetació sense que s’observi el cremat.

Per identificar-les s'ha de tenir experiència, però una de les característiques mès clares, és, que la pell es desprèn mès fàcilment i fa una olor més agre.

Usos

Bon comestible.
Hi ha diferències entre les diferents formes i varietats. La varietat moschatum es la menys apreciada.

Es una tòfona molt similar a la melanosporum, però d'inferior qualitat i preu. Es recol·lecta amb la tòfona negra en els boscos catalans.