 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Tòfona gravada |
|
|
Tuber uncinatum. |
|
|
Tòfona gravada (nom científic Tuber Uncinatum), molt semblant a un altre la Tòfona d’estiu (Tuber aestivum), estudis moleculars conclouen que la d’estiu i la gravada pertanyen a la mateixa espècie. Són factors ecològics els que poden produir diferències de sabor, olor i morfologia esporal, tot i que la d’estiu, que es cull al final de la primavera, no fa tanta olor ni té al seu interior un color tant fosc, ni és tant ferma i carnosa com la gravada que es cull al final de tardor, és apreciada en gastronomia pel seu aroma. Es tracta d’un fong que es troba sota terra i que té un aspecte exterior negre, de superfície molt berrugosa. |
 |
Tòfona gravada És abundant al Berguedà, Solsonés i Osona.
|
|
|
Descripció |
|
|
Tòfona arrodonida i fortament berrugosa, diàmetre de 2 a 9 cm., encara que es poden trobar exemplars molt més grans, Color marró-negre a negre amb berrugues de 3 a 12 mm. d’amplada en la base i forma piramidal, ferma i compacta. Olor suau i agradable inicialment com a malta torrada, sabor de mitjana intensitat recordant els fruits secs. Interior de color blanc quan és verda, evoluciona a un color marró clar que es va enfosquin a mesura que madura. |
 |
|
|
|
Hàbitat |
|
|
Encara que comparteix hàbitat amb la tòfona negre (Tuber melanosporum), la seva capacitat d’adaptació es molt més gran i es pot trobar colonitzant ecosistemes molt diversos en els que l’altre no podria créixer. Admet sols molt compactes, argilencs i calcaris, inhibint el creixement de plantes. S’associa a molts arbres: alzines, roures, avellaners, faigs, til•lers, pollancres, desmais i pins.
|
 |
|
|
|
Recol·lecció |
|
|
Es recol•lecta a la tardor, és fan servir gossos amb l’olfacte ensinistrat, antigament s’havien fet servir porcs. Alguns experts les detecten gràcies a la seva presencia molt superficial. El període de recol•lecció comença el novembre fins al gener.
|
 |
|
|
|
Usos |
|
|
Bon comestible. l’aroma d’aquesta tòfona madura pot trufar els ous travessant la closca porosa. Es fan servir en la cuina crues o cuites, tallades en làmines, en rodanxes o en daus. Solen fer-se servir en l’elaboració de salses para acompanyar carns, pasta; en la elaboració d’amanides, en la elaboració d’embotits i foie gras.
|
 |
|
|
|
Conservació |
|
|
Es manté varies setmanes en la nevera sense fer-se malbé i quasi 10 mesos congelades, s’eixuga amb facilitat. Es comercialitzen fresques, en petits pots de vidre submergides en el seu suc, olis, vinagres, Xeres o en Brandi. |
 |
|
|
|
Versió impresa
|
|
|
Tòfona magenca Tòfona d'estiu
|
|
 |
|
 |