 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Bolets silvestres |
|
|
Sans i naturals |
|
|
Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.
Consta d'un casquet esfèric, o barret, sostingut per una cama.
És la part visible d'aquests organismes.
|
|
|
Una mica d'història |
|
|
El consum de bolets és antiquíssim Segons l’etimologia la paraula fong (mico) procedeix del grec "mykés". Els Grecs, Romans i Celtes coneixien les seves propietats gastronòmiques, medicinals i tòxiques i es recollien nombroses especies de bolets. No sols les utilitzaven com aliment, també en celebracions per les propietats al·lucinògenes d’algunes especies. En la Edat Medieval certs bolets eren privilegi dels cavallers, d’aquí prové el nom d’alguna d’elles com la Tricholoma equestre. El segle XVII a França s’inicia el cultiu controlat d’algunes especies. |
 |

L'arbre del bolet
|
|
|
Propietats nutricionals |
|
|
La majoria de les verdures tenen una quantitat de calories baixa i entre elles es troben els bolets, amb un nivell calòric de 20 calories per 100 grams degut al alt contingut d’aigua i fibra i baix d’hidrats de carboni. La principal propietat nutritiva dels bolets és el ergosterol, una substància que pot transformar-se en vitamina D bona pels ronyons, ossos i dents. A més els bolets contenen vitamina B i minerals com fòsfor, Iode i potassi. |
 |
|
|
|
Formats de comercialització |
|
|
|
|
|
Versió impresa
|
|
|
Tarifes fresc
|
|
 |
|
 |