Bolet de tinta

El bolet de tinta (Coprinus comatus del grec koprós: fems; del llatí comatus: pelut), també anomenat Pixacà barbut, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

El barret fa entre 10 i 12 cm de llargària, primer cilíndric o llargament ovoide, i després campanulat, mai aplanat.
És de color blanquinós amb nombroses esquames blanques o groguenques en forma de metxe. És molt trencadís i la millor manera d'arrencar-lo és fent girar el barret sobre l'eix del peu.
Les làmines són molt nombroses i atapeïdes, el seu color varia des de blanc fins a rosa abans de madurar.
Quan comencen a madurar les espores de les làmines s'ennegreixen, es liqüen i deixen anar un suc negre que sembla tinta. El fong adult és negrós.
El peu és llarg, prim, cilíndric, separable i fistulós, de 10 a 15 cm d'alçària.
De jove és blanc i flocós i quan envelleix és llis i més fosc, amb taques brunes. Porta un anell movible i també blanc.
No té gaire carn, amb olor i gust suaus.

Bolet de tinta

Sòl fer-se en terres remogudes, camps i prats, molt freqüent en mig de camins i els seus marges. És més freqüent en sols adobats.
Surt a la primavera i a la tardor i és molt comú des del litoral fins als Pirineus.

És un bon comestible de jove fins i tot cru, quan és totalment blanc, abans que no s'ennegreixi amb la "tinta".
Té un gust comparable al del xampinyó. És adequat per fregir.
Un cop collit, és aconsellable de separar el peu del barret per alentir el procés de deliqüescència del barret.
No és apte per dessecar, ja que es liqua molt ràpidament.

Cal tenir en compte que és molt similar al bolet de femer, Coprinus atramentarius, que causa enrogiments i malestar general sobretot si es barrejen amb begudes alcohòliques. Fins i tot, erròneament, al bolet de tinta també se li diu bolet de femer.

Bolet de tinta2