Llora blanca

Russula virescens

De la família de les russulàcies, la llora blanca o llora clapada (Russula virescens, del llatí virescens -que es torna verda-) és la més apreciada.

El seu barret pot arribar als 15 cm i és molt sòlid. Primerament arrodonit, després més estés, és de color blanquinós i està cobert per una cutícula clivellada que, a mesura que el fong es faci adult, esdevindrà verdosa.

Les làmines són blanques, molt acostades, fràgils, de vegades amb taquetes groguengues.

Llora

El peu és esponjós, cilíndric, blanc, pruïnós i sovint tacat de marró.

Té una carn molt consistent, blanca, amb una forta olor de fong i de sabor dolç.

Neix des de la primavera fins a la tardor en boscos de planifolis.

La llora clapada es pot confondre amb altres rússules de tonalitat verdosa. Per exemple, la llora (Russula cyanoxantha), que també és comestible, té el capell grisós però, de vegades, pren reflexos verdosos. Amb tot, el tret més característic de la llora blanca és que presenta el capell clivellat.

Llora

Per assegurar-nos que es tracta d'un exemplar comestible, a més, podem tastar-ne un bocinet: si és coent s'ha de rebutjar però, si la carn és dolça, es pot consumir perfectament.

És un bolet comestible excel·lent i, fins i tot, pot menjar-se crua en amanides. La gent que la coneix bé la qualifica del nivell del cep o de l'ou de reig.

Amb tres o quatre exemplars bens sans es pot fer un bon àpat.

Al País Basc és dels bolets més apreciats.

Llora