Esclata-sang

Lactarius sanguifluus

El rovelló, esclata-sang, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang, és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus, del llatí deliciosus: deliciós), també molt apreciat gastronòmicament. Ambdos són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya.

Rovelló botó

El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, una mica de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb que se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El làtex, si se n'han menjat forces, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Esclatasang1

Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes i es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Esclatasang

Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha coníferes i un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Rovello»