 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Paloma - Apagallums |
|
|
|
|
|
La Paloma (Macrolepiota procera del grec Macro: gran; lepiota, lepís: escama, otós: orella ("gran orella escamosa"); del llatí procera, procerus: alt, esvelt) també anomenat Apagallums, Coloma, Cogomella, Maneta, Pamperol, Pampinella o Pimpinella, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.
És el més gran bolet de làmines. Tot i que les mides normals són 10-30 cm d'alçària i 10-25 cm de diàmetre barret, pot assolir mides espectaculars de 40 cm d'alçària i 35 cm de barret. |
 |

Apagallums varis Diverses mides
|
|
|
|
|
|
De jove, el barret és esfèric o ovoide. En créixer, s'obre i s'aplana, podent assolir formes molt variades des de aplanat deprimit fins a lleugerament umbonat. La cutícula, que inicialment és llisa, aviat s'esquinça formant grans esquames cotonoses de color bru fosc tirant a vermellós, fàcilment separables, sobre un fons molt fibril·lós de color gris-crema, al centre és més fosc i menys escamós.
Les làmines més pàl·lides, de color blanc-crema, són amples i atapeïdes i no arriben a tocar el peu i soldades a un collar. El peu, del mateix color que el capell, és separable i està proveït d'un anell doble que es pot fer córrer amunt i avall. La carn, tova i blanquinosa al barret i molt fibrosa al peu, d'olor suau i fruitada, té un gust semblant al de les avellanes. |
 |

Apagallums joves
|
|
|
|
|
|
És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer. Creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor.
És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat. Cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat. |
 |

Apagallums al prat Son bolets alts que sobresurten
|
|
|
|
|
|
La Lepiota helveola pràcticament té el mateix aspecte de la paloma, però en petit. Forma part de les Lepiota Bruno Incarnata, totes metzinoses. De mida petita, pot fer entre 2 i 8 cm. d'alçada. Però a part de la mida, és molt fàcil d'identificar perquè la seva carn es torna rogenca en trencar-la. Provoca intoxicacions semblants a la Farinera borda (Amanita phalloides). Aquest fong és el causant de diverses intoxicacions mortals a Catalunya en què els intoxicats havien collit els exemplars a uns jardins públics. Per evitar confusions, cal rebutjar totes les lepiotes de talla petita.
La presència d'anell al peu fa que, per molta gent, sigui poc atractiu i considerat verinós, possiblement per la semblança amb els bolets del gènere Amanita, alguns d'ells mortals, però aquests tenen una volva a la base del peu, i l'anell és més baix i mai no és mòbil. |
 |

Apagallums adults
|
|
|
Versió impresa
|
|
|
Moixeró de tardor
|
|
 |
|
 |