Llenega |
||
Hygrophorus Latitabundus
|
||
La llenega negra o mocosa negra (Hygrophorus latitabundus, del grec higrós: humit, phorós: portador; del llatí latitabundus: molt amagat) és potser el bolet comestible més valorat i buscat a Catalunya i especialment al Bages i Solsones. De l'ordre dels agaricals. |
Hygrophorus Latitabundus |
|
El capell, de 6-10 cm de diàmetre i amb el marge força enrollat, és d'un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses. |
||
Viu en qualsevol bosc de pins, sobretot el pi roig, amb sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Acostuma a trobar-se formant grups més o menys nombrosos, molt sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són molt valorades pels boletaires. |
Llanega negra |
|
És un excel·lent comestible. Es menja guisat en plats de carn o d'aviram. Com la majoria de bolets, convé no renta'l gaire i en aquest cas per no treure el mucílag que li dóna consistència mentre es cou. |
||
Hygrophorus glyociclus
|
||
La llenega blanca (Hygrophorus latitabundus, del grec higrós: humit, phorós: portador; del grec glyocyclus: anell llefiscós). Poc conegut fora del seu ambit natural de recol·lecció, és apreciat pels que conèixen la seva germana negra. |
Llanega blanca |
|
Barret de 3 a 12 cm de diàmetre. De jove, convex, i després, aplanat. Viscós i de color crema a groc palla, peu cilíndric, blanquinós i viscós, carn blanca o lleugerament groga. Forta, de jove, més tova al cap del temps, làmines amples, gruixudes i separades. De color blanc. |
||
Dessitgem que aquesta informació li sigui útil. |
||